Suport d'ascensor, suport galvanitzat d'acer al carboni

Garantir la capacitat de càrrega del suport galvanitzat del sensor és la clau per a un disseny segur. Els mètodes següents combinen estàndards internacionals de materials i principis de mecànica d'enginyeria i són aplicables al mercat global:

1. Anàlisi de les propietats mecàniques dels materials

● Resistència del material: aclarir el material del suport, com ara acer Q235 (estàndard xinès), acer ASTM A36 (estàndard americà) o EN S235 (estàndard europeu).
● El límit elàstic de Q235 i ASTM A36 és generalment de 235 MPa (uns 34.000 psi), i la resistència a la tracció és d'entre 370-500 MPa (54.000-72.500 psi).
● La galvanització millora la resistència a la corrosió i és adequada per a un ús a llarg termini.
● Gruix i mida: Mesureu els paràmetres geomètrics clau del suport (gruix, amplada, longitud) i calculeu la capacitat de càrrega teòrica mitjançant la fórmula de resistència a la flexió σ=M/W. Aquí, les unitats de moment de flexió M i mòdul de secció W han de ser N·m (Newton-metre) o lbf·in (lliura-polzada) segons els hàbits regionals.

2. Anàlisi de forces

● Tipus de força: El suport pot suportar les càrregues principals següents durant l'ús:
● Càrrega estàtica: La gravetat del sensor i el seu equip relacionat.
● Càrrega dinàmica: la força d'inèrcia generada quan l'ascensor està en funcionament i el coeficient de càrrega dinàmica és generalment d'1,2 a 1,5.
● Càrrega d'impacte: La força instantània quan l'ascensor s'atura urgentment o actua una força externa.
● Calcula la força resultant: combina els principis de la mecànica, superposa les forces en diferents direccions i calcula la força total del suport en les condicions més extremes. Per exemple, si la càrrega vertical és de 500 N i el coeficient de càrrega dinàmica és d'1,5, la força resultant total és F = 500 × 1,5 = 750 N.

3. Consideració del factor de seguretat

Els suports relacionats amb els ascensors formen part d'un equipament especial i solen requerir un factor de seguretat més alt:
● Recomanació estàndard: el factor de seguretat és de 2 a 3, tenint en compte factors com ara defectes del material, canvis en les condicions de treball i fatiga a llarg termini.
● Càlcul de la capacitat de càrrega real: Si la capacitat de càrrega teòrica és de 1000N i el factor de seguretat és de 2,5, la capacitat de càrrega real és de 1000÷2,5=400N.

4. Verificació experimental (si les condicions ho permeten)

● Prova de càrrega estàtica: Augmenteu gradualment la càrrega en un entorn de laboratori i monitoritzeu la tensió i la deformació del suport fins al punt límit de fallada.
● Aplicabilitat global: Tot i que els resultats experimentals verifiquen els càlculs teòrics, han de complir els requisits normatius regionals, com ara:
● EN 81 (estàndard europeu d'ascensors)
● ASME A17.1 (estàndard americà per a ascensors)